me he comido una naranja

M'he menjat una taronja ben àcida, d'aquestes que arrenques la pell i el polsim desprès gairebé opaca els tendons blanquinosos que sustenten la fruita, desfent-se en els teus dits i englobant aquests grills inflamats en un coral de tarongina. A cada mossegada, decapitava el gust deixant-me 1 charquillo de baves que inundava el sòl de la meva llengua. Des d'aquest precís instant, mentre regalims de tal ambrosia corrien lliures pels costats de la meva boca, unes columnes d'Hèrcules improvisades, que coïen a l'obeir a la gravetat pel seu pas per la pell, ho he comprès. He tornat al primeríssim moment en el qual em vaig menjar un cony bé conchudo, aquells que tiren més bava que un cargol epilèptic, dels quals prostitueixen la llengua al plaer d'aquest forat diví, abandonant-a la sort de ser un Joker de Ginaykham City. No hi ha control quan tal conjunció de sensacions bombardegen la teva boca i el teu nas, la presa Hoover de l'juju, tornes a l'estat més primitiu. En respirar fort, al llepar com un gos curant la seva ferida, és de tal magnitud la màgia mítica que, en tancar els ulls, pots veure els bisons pintats a la cova i el murmuri tènue del foc sense apagar. aquí he comprès la puresa d'un cony, arrelat a la terra a través del temps com una taronja fresca, una visita a la naturalesa més poderosa, al fons tel·lúric que embriaga els nostres sentits, un viatge carnal a l'Un Primordial. I per descomptat, en aquest punt, no pots més que definir-te com el Proust dels cons.

M'he menjat una taronja ben àcida, d'aquestes que arrenques la pell i el polsim desprès gairebé opaca els tendons blanquinosos que sustenten la fruita, desfent-se en els teus dits i englobant aquests grills inflamats en un coral de tarongina. A cada mossegada, decapitava el gust deixant-me 1 charquillo de baves que inundava el sòl de la meva llengua. Des d'aquest precís instant, mentre regalims de tal ambrosia corrien lliures pels costats de la meva boca, unes columnes d'Hèrcules improvisades, que coïen a l'obeir a la gravetat pel seu pas per la pell, ho he comprès. He tornat al primeríssim moment en el qual em vaig menjar un cony bé conchudo, aquells que tiren més bava que un cargol epilèptic, dels quals prostitueixen la llengua al plaer d'aquest forat diví, abandonant-a la sort de ser un Joker de Ginaykham City. No hi ha control quan tal conjunció de sensacions bombardegen la teva boca i el teu nas, la presa Hoover de l'juju, tornes a l'estat més primitiu. En respirar fort, al llepar com un gos curant la seva ferida, és de tal magnitud la màgia mítica que, en tancar els ulls, pots veure els bisons pintats a la cova i el murmuri tènue del foc sense apagar. aquí he comprès la puresa d'un cony, arrelat a la terra a través del temps com una taronja fresca, una visita a la naturalesa més poderosa, al fons tel·lúric que embriaga els nostres sentits, un viatge carnal a l'Un Primordial. I per descomptat, en aquest punt, no pots més que definir-te com el Proust dels cons.