Esto es increíble. Vamos a ver quienes son estos personajes. Te lo pongo en catalán para que veas que está información no sale de la
caverna españolista:
Elisenda Paluzie
És impulsora de la plataforma independentista Sobirania i Progrés creada l'octubre del 2006, i va ser membre de la comissió d'internacional de la Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència i de Barcelona Decideix. En el període 2008-2012 va militar a Esquerra Republicana de Catalunya, on impulsà el corrent crític d'opinió Esquerra Independentista
Josep Ginesta
Militant d’ Esquerra des de l’any 1998. Des de l’ inici de la seva militància ha participat activament en la Sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social. És membre de l’ Institut d’ Estudis Econòmics i Socials de la Fundació Josep Irla. Assessor al Parlament de Catalunya fins al 2003, va participar com a expert en l’Acord Estratègic per la internacionalització de l’economia catalana.
Va ser assessor tècnic del Grup Parlamentari d’Esquerra al Congrés dels Diputats en Política Social, Treball i Autònoms. Va ser membre de l’Executiva Nacional d’Esquerra Republicana, com a secretari nacional de Política Econòmica i de Política Social (2008-2011). Recentment ha estat designat com a expert per assessorar el Govern de la Generalitat de Catalunya en matèria de Seguretat Social i Hisenda pròpia.
Carles Mundó
Ha estat cap del Gabinet del Departament d'Educació entre desembre del 2003 i maig del 2006, i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació entre desembre de 2006 i gener de 2008. Entre gener de 2008 i gener de 2011 va ser Secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i va ser president de l'Agència Catalana de Notícies (ACN).
És vocal de l'Observatori de Dret Privat de Catalunya, òrgan assessor del Departament de Justícia de la Generalitat. Ha format part del Secretariat del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i ha estat membre del Consell Social de la Llengua Catalana.
Ha estat un dels advocats promotors de l'associació Drets, dedicada a denunciar els actes de catalanofòbia.
En l'àmbit municipal, ha estat regidor d'ERC a l'Ajuntament de Gurb (Osona), el seu municipi, entre 1999 i 2015, assumint les regidories de Cultura, Habitatge i Ensenyament.
El 13 gener de 2016 va ser nomenat conseller de Justícia de la Generalitat per Carles Puigdemont, càrrec del qual en va prendre possessió el dia 14 de gener.
Uriel Bertran
A les eleccions catalanes del 16 de desembredel 2003 fou escollit diputat al Parlament de Catalunya per la llista d'ERC. Aquest partit, juntament amb el PSC i IC-V, va protagonitzar la primera alternança a la Generalitat després de vint-i-tres anys de presidència de Jordi Pujol (CiU). En aquell moment, Uriel Bertran abandonà el lideratge de les JERC, coincidint amb la proximitat de la seva majoria d'edat en aquella organització, per centrar-se en la política d'Esquerra.
El juliol del 2004, el Congrés Nacional del partit el va escollir com a Secretari Nacional d'Imatge i Comunicació. Des d'aquesta nova responsabilitat va dissenyar la campanya pel "no" al referèndum de l'Estatut d'autonomia del 2006, el qual havia estat sensiblement modificat pel Congrés espanyol respecte al que havia aprovat prèviament el Parlament català. Tornà a concórrer a les eleccions del novembre de 2006 i va ser elegit diputat una altra vegada.
Però la pèrdua de dos diputats en aquella contesa, els mals resultats a les posteriors municipals del maig del 2007 i la manca d'ambició política del "Segon Tripartit"després de l'esgotament de la via estatutària el va empènyer a liderar un manifest intern dins d'Esquerra Republicana de Catalunya. Aquest manifest es féu públic el 5 de juny del 2007: exigia l'inici del procés per arribar a convocar un referèndum nacional sobre la independència de Catalunya i la convocatòria del Congrés Nacional del partit per debatre aquest projecte. Joan Puigcercós l'obligà a dimitir de la Direcció d'Esquerra Republicana de Catalunya immediatament.
Posteriorment, Uriel Bertran va liderar un corrent de pensament dins d'ERC anomenat Esquerra Independentista, en el qual hi havia també altres militants de renom, com l'economista Elisenda Paluzie, el professor de Dret Constitucional Hèctor López Bofill i la científica Pilar Dellunde. El seu objectiu era el rellançament d'ERC després de les reiterades davallades electorals.
El juliol del 2010 va crear, juntament amb Joan Laporta i Alfons López Tena, el moviment Solidaritat Catalana per la Independència, coalició política que es presentà a les eleccions al Parlament de Catalunya la tardor del 2010 i amb la qual va ser escollit diputat. El juliol de 2010 va deixar de ser militant d'ERC.
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 es va presentar com a número 2 de Solidaritat Catalana per la Independència a la circumscripció de Barcelona però no va renovar l'acta de diputat, ja que la candidatura es va quedar sense representació.
Esto es lo mismo que si yo te traigo informes de la fundación FAES o tertulianos de Intereconomia para tratar la viabilidad económica de una hipotética Cataluña independiente ¿No? ¿Qué credibilidad les concederías?
Pero espera que me falta uno.
Gonzalo Bernardos
La independencia de Cataluña: un caso de populismo económico.
¿Este es uno de tus referentes?. Para mear y no echar gota.